jueves, 17 de diciembre de 2009

Llengua i política

Mai no he entrat en temes polítics ni és tampoc la meva intenció ficar-me en assumptes amb els quals, d'acord amb les meves conviccions, no produeixen res de bo.

No obstant això, l'altre dia em van preguntar si considerava a la viquipèdia com a una font amb defectes de fons, és a dir, si realment tenia o no problemes d'índol polític o si feia una apologia de l'independentisme (sempre parlant del catalanisme, s'enten).

En principi, no sabia quina seria la resposta adequada. No es pot negar que n'hi ha de tot al món i que cada versió d'aquest gran projecte tindrà els seus molts defectes i les seves garantíes. Aquí, com a en qualsevol punt de la nostra història, el problema que veig és que tenim un conflicte de lluita no ja de classes -com assenyalava en Karl Marx- però d'identitat. Crec que és una crisi i que moltes persones, amb o sense raó, es senten més o menys de "casa". Mai no he estat d'acord amb les banderetes, les trobo perjudicials. Tampoc crec, de forma utòpica, en un món unit sense fronteres de qualsevol tipus.

El que sí penso és que no podem jutjar a tothom i que les generalitzacions són dolentes. Una llengua mai pot ser criticada ni associada a cap ideologia política. Pel contrari, penso que aquesta tampoc pot ser imposta i no estic d'acord amb què s'utilitzen arguments lingüístics per a fomentar odi o amor cap a determinats grups socials.

Llavors, més o menys us podeu imaginar la meva resposta. Sí, de fet he dit que cap projecte pot ser associat a un territori concret. Ni la viquipèdia en català és de Catalunya, ni l'espanyola és llatinoamericana o ibèrica. Tot i que això és fàcil de dir però difícil de posar en pràctica. Parlo, per exemple, dels típics casos de topònims (Seo de Urgel, Seu d'Urgell?) o d'un terme específic (quin criteri utilitzar?); també em refereixo, per exemple, a la situació de traduccions, accents (discussions per només una lletra! Mahonesa o mayonesa?).

En fi, tot aquest és un altre exemple del sentit freudià del thannatos que tots tenim dintre. L'home, parlant en casos genèrics, ha de discutir per la necessitat natural, perquè sinó deixaria de ser el que és. I a l'àmbit virtual això no anava a ser diferent.

Góngora dixit.

No hay comentarios: